Ressenya: "El riu té arrels" (2025), d'Amal El-Mohtar

Fitxa tècnica

Ressenya. El riu té arrels, de Amal El-Mohtar - Cine de Escritor

Títol: El riu té arrels

Autor: Amal El-Mohtar

Primera edició: 2025

Editorial: Mai Més (ed. 2025)

Col·lecció: Nüwa

Nombre de pàgines: 160

ISBN: 978-84-10254-22-0

Compra-ho a: Pàgina de l'editorial

Aquesta entrada no conté espòilers, pots llegir sense sobresalts :)

Sinopsi

"A la petita vila de Cardera, a la frontera de la Terra Immortal, hi viu la misteriosa família Espinalb. Allà cuiden i conreen els salzes encantats i honren el vell acord segons el qual els han de cantar per agrair-los la màgia. Ningú no ho fa amb més devoció que les filles més joves de la família, l’Esther i la Ysabel, que s’estimen tant l’una a l’altra com adoren els arbres antics.

Quan l’Esther rebutja un pretendent insidiós a favor d’un amor de la Terra Immortal, no només correrà perill el lligam que uneix les germanes, sinó també les seves vides."

Opinió

HISTÒRIA

Amal El-Mohtar (Ottawa, 1984) és escriptora, poetessa, crítica literària i professora. Ha guanyat diversos premis pels seus relats i és coautora de la novel·la "Així es perd la guerra del temps" juntament amb Max Gladstone (autor d' "Última salida" entre d'altres).

"El riu té arrels" és la primera novel·la curta en solitari d'El-Mohtar, en la qual s'endinsa en territoris on el que és quotidià i el que és màgic s'entrellacen amb naturalitat. El llibre explora temes com l'amor incondicional entre germanes, el poder de la paraula i del silenci i l'herència cultural com un arrel invisible que modela les persones. També hi ha una reflexió subjacent sobre la memòria, la pèrdua i com l'acte de recordar o de nomenar pot ser una manera de salvar allò que s'esvaeix.

Aquest és un llibre que es gaudeix més sense saber-ne gaire: com menys s'anticipi el seu argument, més potent és l'experiència de deixar-se portar per la seva atmosfera, la seva musicalitat i els seus girs.

AMBIENTACIÓ

💫 Arriba la nova novel·la d'Amal El-Mohtar amb @MaiMesLlibres 📖

🏞️ "El riu té arrels" ja és al Temple, vine a buscar-lo! 🪾

🐦 I si encara no has llegit "Així es perd la guerra del temps", pots emparellar-los aquest estiu 😎 pic.twitter.com/YfrSZ3e4SZ
— Gigamesh CAT (@GigameshCat) July 11, 2025

~Publicació de la llibreria Gigamesh / Font~

La història està ambientada en un espai fronterer entre allò real i allò mític, on els límits es dissolen i les paraules tenen poder: així, viatgem per terrenys humans com Cardera i les Terres Modals, i a poc a poc aboquem a Arcàdia, també anomenada la Terra Immortal o el País de les Fades. Entre el món feèric i l'humà discorre el riu Liss, per on circula la gramàtica, que és el sistema màgic d'aquest món. La gramàtica no és una màgia que s'expliqui mitjançant regles o conjurs: s'aprèn en viure-la, en teixir cançons, en treballar la fusta dels salzes o en resoldre curioses endevinalles.

La novel·la barreja amb encert els ecos dels contes de fades i el folklore europeu amb elements contemporanis, creant una atmosfera on allò ancestral conviu amb allò quotidià. Aquesta fusió dóna lloc a un entorn que se sent familiar i nou alhora.

ESTRUCTURA I PERSONATGES

"El riu té arrels" està organitzat en capítols breus de to líric, on la narració s'entrellaça amb fragments de cançons, endevinalles i petites pauses poètiques que reflecteixen el fluir del riu.

L'Esther i la Ysabel Espinalb, les germanes protagonistes, són l'eix emocional de la novel·la. Ysabel, més terrenal, observa el món amb els peus ferms sobre la riba; Esther, més impulsiva i somiadora, se sent atreta pel misteri del riu i allò que s'amaga més enllà. Entre totes dues s'expressa la tensió entre quedar-se i partir, protegir i deixar anar. Pel que fa a Rin, és una figura enigmàtica i profundament lligada al folklore del lloc que encarna la veu del que pertany al riu i al País de les Fades; la seva presència afegeix una capa de misteri i malenconia, tot recordant que tota història de fades implica també una pèrdua.

A més del relat principal, el llibre inclou un conte inspirat en el mateix univers: "En John Troncordat i la bruixa". L'argument de "El riu té arrels" està pensat per ser breu i concentrat, per la qual cosa considero que el conte complementa l'experiència i deixa el lector plenament satisfet.

Al final del llibre s'inclouen els Agraïments i una Nota del traductor on s'explica d'on procedeixen les cançons que les germanes entonen al llarg del llibre, un detall que enriqueix enormement la lectura. Està bé que aquesta nota aparegui al final i no al principi: si fos al principi, es revelarien elements clau de la trama.

ESTIL I EDICIÓ

📚 Avui he rebut per ressenyar al bloc "El riu té arrels", d'Amal El-Mohtar

📝 "Digues, què és més poderós que una mort? Dues germanes cantant amb un sol cor." pic.twitter.com/Ngi7tfSguK
— Alba | Cine de Escritor (@cinedeescritor) September 9, 2025

~Publicació al meu Twitter / Font~

L'estil d'Amal El-Mohtar és inconfusible: una prosa que sembla poesia, carregada de tristesa però també d'una tendresa lluminosa. El seu llenguatge és ple d'imatges sensorials i metàfores vives: l'aigua que parla, els salzes que escolten i les paraules que germinen com a llavors. Fins i tot en els seus moments més tristos la narració mai no s'apaga; al contrari, brilla amb un tipus d'esperança que neix de la comprensió, d'acceptar que les arrels de l'amor i del llenguatge poden sobreviure fins i tot a la mort mateixa.

Pel que fa a l'edició, la portada il·lustrada per Marina Vidal és una joia: el disseny captura a la perfecció l'essència del llibre, amb els tons naturals, les formes orgàniques i l'aire de misteri que evoca tant el fluir de l'aigua com l'entrellaçat de les arrels. El llibre té un format còmode, ideal per llegir tant a casa com a qualsevol racó on un vulgui deixar-se arrossegar pel corrent del relat. La tipografia és clara i la maquetació permet que la lectura respiri, cosa fonamental en un text tan sensorial com aquest.

Conclusió: 5/5

"El riu té arrels" no només es llegeix: se sent, com un ressò suau que segueix fluint molt després de l'última pàgina. Agradarà especialment els que gaudeixen de la fantasia literària, els contes de fades moderns i la literatura poètica.