Ressenya: "Les màquines del caos" (2021), de Ricard Efa

Fitxa tècnica

Ressenya Les màquines del caos, de Ricard Efa - Cine de Escritor

Títol: Les màquines del caos

Autor: Ricard Efa

Primera edició: 2021

Editorial: Mai Més (ed. 2021)

Col·lecció: Nüwa

Nombre de pàgines: 288

ISBN: 978-84-123633-1-9

Compra-ho a: Pàgina de l'editorial

Aquesta entrada no conté espòilers, pots llegir sense sobresalts :)

Sinopsi

"L’equip d’Apne ha d’introduir-se dins d’un dels complexos corporatius més poderosos del Sistema d’Estats, superar tota la seguretat fins arribar a l’última planta i picar un codi en un terminal. Però res els ha preparat per al que els espera a dalt de tot. Si és que hi arriben vius. Al territori de l’Aliança Democràtica, a l’altra banda del món, la doctora Petra Tlaxcala porta anys treballant en un projecte que pretén crear la barreja perfecta entre l’home i la màquina. El candidat idoni per al seu experiment apareix a la vegada que un greu esdeveniment trenca les febles relacions entre les dues grans potències mundials. Mentrestant, enmig d’una de les últimes selves del planeta, Ira, membre d’un grup d’activistes, es topa amb els efectes que provoquen uns artefactes sortits del no-res.

Cada passa que fan, cada decisió que prenen sembla acostar-los al caos que amenaça a l’horitzó. Podran aturar el curs que semblen haver pres els esdeveniments? O potser el que han de fer és justament el contrari?"

Opinió

HISTÒRIA

"Les màquines del caos" és una novel·la cyberpunk (high tech, low life) que homenatja la ciència-ficció clàssica a través d'històries conegudes de la literatura, el cinema i els videojocs. També toca diversos temes molt importants per a la societat futurista, com la fusió entre les persones i la tecnologia, la filosofia, la deshumanització, la rellevància de les xarxes, la intel·ligència artificial, la lluita contra els qui tenen el poder i el posthumanisme.

El seu autor és Ricard Fernández, dibuixant de còmics, guionista i músic en el grup Misèria. Amb el sobrenom de Ricard Efa ha publicat amb algunes editorials de còmic francobelga i varis dels seus títols han estat traduïts en diversos països. A més a més, l'any 2018 va rebre una nominació als Eisner Awards per "Monet, nòmada de la llum", una biografia del pintor francés Claude Monet.

"Les màquines del caos" és la seua primera novel·la publicada. Ací pots llegir les primeres pàgines per cortesia del periòdic Vilaweb.

AMBIENTACIÓ

~Presentació de "Les màquines del caos" a la llibreria Gigamesh / Font~

El món de "Les màquines del caos" està dirigit per dues grans corporacions: el Sistema d'Estats i la Nació de l'Aliança Democràtica. Ambdues estan separades per un enorme mur de ciment, de manera que cadascuna té les seues pròpies lleis i acapara el poder de la seua zona; curiosament, aquestes potències es tenen por i respecte l'una a l'altra, així que a dures penes es plantegen atacar a la contrària.

Quant a la població, una gran part d'ella compta amb implants corporals que no sols els milloren físicament, sinó que també els permeten accedir a la xarxa. Els ciutadans viuen controlats per les potències, com si d'una espècie de "1984" es tractara. L'estètica de les ciutats em va recordar molt als dibuixos de Moebius (qui va participar com a dissenyador en "El cinqué element" (1997]), mentre que la societat és una combinació entre "Akira" (1988) de Katsuhiro Ōtomo i "Blade Runner" (1982).

El context és molt interessant, però des del meu punt de vista falla una cosa essencial: com han arribat a aqueixa situació? Per què les corporacions s'odien tant? I per què la solució a les seues diferències va ser construir un mur que les separara? Hi ha molt poques explicacions del que va succeir en el passat, de manera que només podem fer càbales sobre aquestes interrogants.

ESTRUCTURA I PERSONATGES

I va sortir això: pic.twitter.com/DrdcYzqWMY
— Ricard Efa (@Ricardefa) July 10, 2021

~Apne, Petra i Ira, personatges principals de "Les màquines del caos" / Font~

"Les màquines del caos" es compon d'un pròleg i de 36 capítols escrits en temps present. En el pròleg, titulat "Efa de Fantàstic", Jose Valenzuela realitza una introducció al cervell de l'autor mitjançant l'explicació de les obres d'estil cyberpunk: "Obres que conjuguen l'essència d'aquest gènere vuitanter replet de pirates informàtics, megacorporacions, realitats virtuals, intel·ligències artificials i èssers marginals que desafien la supremacia de rics i poderosos que fan el que volen amb connivència de governs corruptes".

Com ja podreu imaginar després de llegir l'apartat sobre l'ambientació del llibre, molts ciutadans no estan d'acord amb la tibant situació, així que prenen acció per a tractar d'acabar amb totes dues potències. En la novel·la tenim diversos punts de vista dels rebels, entre els quals destaquen els de les tres protagonistes: Apne, Petra i Ira.

Apne Eden és una mercenària terrorista que pretén acabar amb el Sistema d'Estats, encara que no sols pel jou al qual aquesta sotmet a la ciutadania, sinó també per a acabar amb el seu pare; a més, la xica és com una doble d'acció i té la mateixa habilitat per a desfer-se dels lligams que Houdini. D'altra banda, la doctora Petra Tlaxcala, està treballant en el Projecte Caduceus, per la qual cosa experimenta amb un agent retirat (és impossible que aquesta part no et recorde "Robocop" :P). Pel que fa a Ira, és una activista rebel, concretament una hacktivista: forma part d'un grup que viu amagat en una de les escasses selves que queden i duu a terme ciberatacs per a col·lapsar el Sistema d'Estats. Les tres són molt carismàtiques i volen el mateix, encara que els seus mètodes són diferents, i això pot empitjorar les coses en lloc de millorar-les.

Quant als personatges secundaris, m'encanten Iris i l'Agent Rata. Tot i això, crec que hi ha uns altres que tenien molt de potencial i que a penes intervenen, especialment Gäns Eden.

El ritme de la història és una mica frenètic: al principi hi ha moltíssima acció i els esdeveniments succeeixen tan de pressa que et deixen sense alé. Cap a la meitat, la narració es relaxa i la història es pot gaudir més, tot i que de tant en tant torna a tindre pics una mica accelerats. El final m'ha sorprés moltíssim: queda tancat, però al mateix temps una porta queda entreoberta, tal vegada per a deixar oberta la possibilitat a una seqüela.

Conclusió: 4/5

Si bé en algunes parts m'he perdut perquè la narració anava massa ràpid, "Les màquines del caos" és una lectura ideal si t'agrada la ciència-ficció cyberpunk o distòpica amb girs de rosca. Podria adaptar-se perfectament com el guió d'una pel·lícula ;)